Vilanova i la Geltrú
De Viquipèdia
| |||||
Localització | |||||
Municipi del Garraf | |||||
Passeig marítim | |||||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca | Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Garraf | ||||
Gentilici | Vilanoví, vilanovina | ||||
Pressupost | 66.867.656,00 € (2007) | ||||
Superfície | 33,99 km² | ||||
Altitud | 22 m | ||||
Població (2008) • Densitat | 64.905 hab. 1.909,53 hab/km² | ||||
Coordenades | (i) | ||||
Organització Entitats de població • Alcalde: | 1 Joan Ignasi Elena i Garcia (PSC) | ||||
Agermanament | Vila-real (País Valencià) Matanzas (Cuba) Mérignac (França) |
Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf i està formada pels següents nuclis: Vilanova de Cubelles, vila que antigament formava part del terme de Cubelles, i la Geltrú, que antigament era una vila independent.
Taula de continguts[amaga] |
Història
Segons la llegenda, Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).
Tot i que és una creença bastant extesa a casa nostra, el dret de cuixa només va existir en una forma molt diferent del que hom creu: el dret de l'amo de les terres a la quarta part de les caceres que s'hi fessin (una cuixa, en caça major). Entre els mals usos que s'aplicaven a la Catalunya medieval, com han establert els historiadors, no existia l'anomenat dret de cuixa consistent a poder jeure, per part del senyor feudal, amb la núvia la nit d'estrenes.
A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.
És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D'aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l'Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.
El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.
Vilanova i la Geltrú a l'actualitat
Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, província de Barcelona, compta amb un centre de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Situada a 42 km de Barcelona i 51 km de Tarragona, té el tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com Autopista Pau Casals,o pels barcelonins l´autopista del Garraf i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva).
La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.
Vilanovins/es il·lustres
- Eduard Toldrà i Soler
- Enric Martí i Muntaner
- Francesc Escribano i Royo
- Francesc Macià i Llussà
- Francisco Roig Toquès
- Isaac Gàlvez
- Josep Anton Lacasa
- Josep Piqué
- Josep Tomàs Ventosa i Soler
- Manuel de Cabanyes
- Oriol Pi de Cabanyes
- Pere Tàpias
- Sergi López i Ayats
- Toni Albà
Personatges il·lustres vinculats amb la ciutat
- Carles Campuzano
- Eugeni d'Ors
- Joan Montseny
- Joaquim Mir
- Josep Coroleu i Inglada
- Juli Garreta i Arboix
- Miquel Altadill
- Leonora Milà
- Teresa Mañé i Miravet
- Víctor Balaguer i Cirera
Cultura, festes i tradicions populars
El 17 de gener, per Sant Antoni (co-patrò de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per tal de ser beneïts.
Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional.
El 5 d'agost, se celebra la Festa Major, en honor de la Verge de les Neus. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball de Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, els castellers, els falcons i altres.
Per Nadal són tradicionals les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Círcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal.
Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.
A més, s'hi organitzen dos festivals: al maig, el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus, i el tercer cap de setmana complet de juliol el Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (o FIMPT), que se celebra des de 1981, i que és el certamen de més llarga trajectòria a l'Estat espanyol dins les músiques ètniques, també anomenades músiques del món.
Un dels atractius de la ciutat és el Museu de curiositats marineres Roig Toquès que, gràcies a la famosa Carpa Juanita que menja amb cullera i beu en porró, ha donat a conèixer el nom de Vilanova arreu del món. Un altre museu representatiu de la ciutat és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, llegat de la persona que li dóna nom
Demografia
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Bibliografia
- Garí, P. Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
- Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada