De Viquipèdia
El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco. Aquesta salsa acompanya una amanida d'escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà.
Malgrat tot, aquest plat tradicional a la regió del Penedès i el Garraf és de paternitat disputada. En l'actualitat gairebé totes les poblacions del Gran Penedès disposen d'almenys una variant pròpia de la recepta d'aquest plat i a la regió s'han popularitzat les tradicionals xatonades que són trobades populars on els participants degusten aquest plat.
Paternitat
Diverses poblacions s'atribueixen l'origen d'aquest plat, els seus arguments són els següents:- El Vendrell: Malgrat no disposar de referències escrites del segle XIX defensa que el xató és una salsa de tradició marinera que inicialment feien els mariners al port de la seva localitat quan es xatonaven (és a dir, es foradaven o es fiblaven) les bótes de vi en una festa popular. [1][2]
- Sitges: l'investigador Carles Montserrat va trobar a l'Arxiu de Sitges la primera referència escrita d'una degustació del xató (xatonada). Concretament va ser en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer de 1896 per 23 persones (entre elles il·lustres sitgetans com Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol i Gaietà Buïgas i Monravà). Aquesta referència es pot trobar a a l'Eco de Sitges del 16 de febrer de 1896 en la que s'hi deia textualment que com a plat del dia hi havia "l'indispensable Xató".[3][4]A més,alguns grups defensen que la salsa és va batejar amb el nom de Xató quan Canudes (un membre del grup Rusiñol) va anomenar-la així en un sopar.
- Vilafranca del Penedès: La defensa de la paternitat del xató és basa en la similitud entre la presentació del plat i el mot del que provindria xató. Per a entendre-ho cal saber que la recepta d'aquesta població dona al xató una estructura similar a la d'un castell i alguns grups argumenten que l'origen de la paraula xató ve del mot francès chateau (castell). Així, a causa del paral·lelisme entre la estructura del plat i el mot es podria considerar que el plat té un marcat origen vilafranquí i que altres poblacions al alterar la presentació no haurien sabut respectar l'original. [1]
- Vilanova i la Geltrú: segons va publicar el Diari de Vilanova del 16 de febrer del 2007 la primera referència escrita del xató és a un exemplar del 1850 del diari barceloní El Sol on es mencionava que un restaurant vilanoví de recent obertura elaborava a la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el escitante xató. [5] És la primera referència escrita que existeix sobre aquest plat.
Ruta del Xató
Des del 1997 les poblacions de la històrica vegueria del Penedès celebren la Ruta del Xató que té per objectiu popularitzar aquest plat i conèixer les diferents variants de la recepta amb el valor afegit dels diferents atractius turístics de les poblacions que la conformen. La Ruta originàriament la formaven El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú i actualment hi participen les següents poblacions: Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, El Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.Els ambaixadors del Xató nomenats per la Ruta del Xató des del 1998 han estat per ara:
- 1998-1999: Ferran Adrià
- 1999-2000: Xavier Mestres
- 2000-2001: Carles Gaig
- 2001-2002: Jordi LP
- 2002-2003: La Cubana
- 2003-2004: Toni Albà
- 2004-2005: Rosa Andreu
- 2005-2006: Pere Tàpies
- 2006-2007: Lax'n'busto
- 2007-2008: Anna Barrachina
- 2008-2009: Montserrat Estruch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada