Eduard Toldrà i Soler
De Viquipèdia
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962), músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la Música catalana de mitjan segle XX, especialment per la seva importantíssima tasca com a director de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.
Biografia
El seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, músic també, l'introduí ja de molt jove en el món de la música: als set anys ja debutà acompanyant-lo al violí. Als 10 anys, tota la família es trasllada a Barcelona i Eduard Toldrà comença els seus estudis de música, primer al Conservatori del Liceu i després a l'Escola Municipal de Música, on hi estudià solfeig amb el mestre Millet, violí amb Rafael Gálvez i harmonia amb Antoni Nicolau. En aquest període exercí una variada actuació musical: Concerts amb orquestra al Palau de Belles Arts de Barcelona, suplències al Teatre Còmic, concertino d'una orquestra de sarsueles, actuacions diverses en teatres, cinemes i festes majors, recitals i concerts de música de cambra. El 1912 guanyà el premi extraordinari de violí de l'Escola Municipal de Música amb el Concert per a violí Número 2 de Max Bruch.
De 1911 a 1921, Eduard Toldrà consagrà molts del seus esforços al Quartet Renaixement, format pels músics Lluís Sànchez, Antoni Planàs, Josep Recasens i ell mateix, fins assolir un total de 209 concerts. Però encara trobà temps per fer classes de música, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de músic de cafè i dirigir (1916) l'Agrupació d'Instruments de Vent de l'Associació d'Amics de la Música.
Ingressà com a professor auxiliar de violí a l'Escola Municipal de Música el 1923 (hi continuà quan es convertí en Conservatori Superior, i fins a la seva mort). A l'any 1924 fundà l'Orquestra d'Estudis Simfònics (1924-1934), formada per instrumentistes no professionals. Pau Casals el convidà a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l'estrena d'obres d'en Toldrà (Suite en Mi el 1921, Empúries, el 1926, la versió simfònica de La maledicció del Comte Arnau el 1930) i el 1932 en l'estrena de La vida breve de Falla, amb presència de l'autor.
En tota la seva la carrera no deixà mai de compondre: una trentena de sardanes, unes cinquanta cançons -amb lletres de destacats poetes- i molta altra obra. El 1928 estrenà, al Palau de la Música Catalana la seva òpera El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner, figurins i decorats de Xavier Nogués, i amb els cantants Mercè Plantada, Concepció Callao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabés, Valentí Capdevila i Francesc Torra. El 1936 obtingué el premi Isaac Albèniz, instituït per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis (lletra de Salvat-Papasseit), que dedicà a la soprano Conxita Badia. Hagué d'esperar onze anys a estrenar-la, fins que la cantant no tornà de l'exili.
El 1941 li fou oferta la direcció de l'Orquesta Nacional de España de Madrid, que declinà, però el 1942 s'avingué a dirigir-la en una tongada de vuit concerts que foren un èxit rotund. L'ajuntament de Barcelona li encarregà organitzar i dirigir una gran orquestra, que revitalitzés la vida musical de la ciutat, i el resultat va ser l'Orquestra Municipal de Barcelona, de què va ser-ne nomenat primer director titular, i encapçalà en el seu concert de presentació el 31 de març del 1944; s'hi estigué els disset anys següents, 729 actuacions sota la seva batuta.
Guanyà el Grand Prix du Disque de l'Académie Charles Cross per l'enregistrament de la versió integral de El sombrero de tres picos, de Falla, amb l'Orquestra Nacional de França, el 1958. L'any 1961, ja greument malalt, estrenà al Liceu la versió de concert d'Atlàntida, de Manuel de Falla i Ernesto Halffter, sobre el poema de Jacint Verdaguer.
Al llarg de la seva carrera, el gran prestigi que gaudia va fer que hom el cridés per dirigir un gran nombre d'orquestres. A més de les ja esmentades, l'Orchestre Lamoreux de París, l'Orquesta Municipal de Bilbao, l'Orquesta Filarmónica de Madrid, l'Orquesta de Cámara de Madrid, i d'altres a Alemanya, Itàlia i Portugal.
Obres
Teatre
- 1924 Quatre il·lustracions musicals per al drama de Lluís Masriera Un idil·li prop del cel o, pel juny, carabasses
- 1928 El giravolt de maig, òpera còmica en un acte amb llibret de Josep Carner
- 1951 Oh, Tossa!, himne per a l'espectacle teatral de Joan Oliver Quasi un paradís
Música de cambra
- 1914 Quartet en Do menor, per a quartet de corda
- 1920 Vistes al mar, per a quartet de corda, posteriorment adaptat a orquestra de cambra
- 1921 Sis sonets, per a violí i piano. Un d'ells, Ave Maria, adaptat també per a orquestra
- 1931 Les danses de Vilanova, per a quartet de corda, piano i contrabaix, adaptació de la seva glossa del 1921
Música simfònica
- 1919 Suite en Mi Major
- 1926 Empúries (Invocació a l'Empordà), sardana lliure per a orquestra
- 1930 La maledicció del comte Arnau, impressió lírica per a orquestra, de la seva sardana del 1926
- 1934 La filla del marxant, suite escrita per al drama en tres actes d'Adrià Gual Lionor o la filla del marxant
Cançons
Totes amb acompanyament de piano, llevat de les que s'indica altrament
- 1915 Menta i farigola, El rei Lear i Els obercocs i les petites collidores (Josep Carner), Festeig i Romança sense paraules (Joan Maragall)
- 1916 Matinal (Maragall)
- 1920 L'hort (Maragall) i Maig, Abril i Cançó d'un bell amor (Trinitat Catasús)
- 1923 Canticel (Carner) i Les garbes dormen al camp (Josep Maria de Sagarra)
- 1924 A l'ombra del lledoner (Tomàs Garcés), per a veu i orquestra, i Romanç de santa Llúcia i Vinyes verdes vora el mar (Sagarra)
- 1925 El gessamí i la rosa (Carner) i Cançó de l'amor que passa (Garcés)
- 1926 A muntanya, Cocorococ! i Recança (Carner), Camins de fada (Garcés) i Cançó de vela (Sagarra)
- 1927 Garba, premi Concepció Rabell, recull de sis peces: Platxèria (Salvat-Papasseit), La mar estava alegre (Maragall), Cançó incerta (Carner), Cançó de l'oblit (Garcés), Cançó de passar cantant (Sagarra) i Anacreòntica, de Clementina Arderiu. Aquesta darrera té versió per a veu i orquestra.
- 1929 Floreix l'ametller i Esplai (Ignasi Iglésias) i Divendres Sant (Carner)
- 1936 La rosa als llavis (Salvat-Papasseit), per a veu i orquestra, premi Albèniz
- 1940 La zagala alegre (Pablo de Jérica) i Mañanita de San Juan (Anònima del segle XVI)
- 1941 Nadie puede ser dichoso (Garcilaso de la Vega), Después que te conocí (Francisco de Quevedo), i Cantarcillo i Madre, unos ojuelos vi (Lope de Vega)
- 1947 Muntanya d'amor (Manuel Bertran i Oriola)
- 1951 As froliñas dos toxos Antonio Noriega
- 1958 Cançó per a fer dormir l'Eduard i Villancet, dedicades a la seva família
- 1960 Aquarel·la del Montseny (Mossèn Pere Ribot), amb acompanyament de quartet de corda
Sardanes i Música per a cobla
- 1912 Sardana per a flauta i piano
- 1917 Sol ponent
- 1918 Gentil Antònia
- 1919 Marinera
- 1920 Sardana revessa núm. 1 i La nuvolada
- 1921 Lluna plena, Sardana revessa núm. 2, Sardana revessa núm. 3, Mariona i la glossa Les danses de Vilanova
- 1922 L'hereu i la pubilla, La nevada, Esperança, Caterina d'Alió i Sol ixent
- 1923 Camperola
- 1924 La Ciseta, L'Hostal de la Peira, El bac de les ginesteres i la sardana per a piano Virolet
- 1925 Ofrena, La fageda d'en Jordà i Puig Neulós
- 1926 El roserar i el poema per a tres cobles i timbales La maledicció del Comte Arnau
- 1929 Atzavares i baladres
- 1930 Tamariu
- 1931 Cantallops
- 1932 Coll Forcat i Salou
- 1934 Faluga
- 1935 Perafita i Capvespre
- 1946 Vilanovina i Maria Isabel
- 1948 Mariàngela
- 1950 Vallgorguina
Altra obra
- Adaptacions de cançons populars: El desembre congelat i d'El noi de la mare (per a quartet de corda, 1913), L'estudiant de Vic (glossa per a cor mixt, 1925), Nou cançons populars catalanes (per a veu i piano, 1933), Dotze cançons populars infantils (en català i en castellà, per a veu i piano, 1941), Set cançons populars catalanes (per a cor mixt, 1952), Doce canciones populares españolas
Bibliografia
- Eugeni Molero Toldrà Vilanova i la Geltrú: Ediciones Villanueva y la Geltrú, 1963
- Manuel Capdevila Eduard Toldrà, músic Barcelona: Aedos, 1960
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada