Hom sap aquest any com he de fer un ús intensiu del tram central de la Ronda Ibèrica i coincideixo amb molts vianants, motoristes i altres conductors a aquelles hores, des de Josep Coroleu fins ben passada la carretera de Vilafranca.Una convivència difícil quan tots anem estressats i amb una mica de pressa.No cal superar les limitacions per superar-se a un mateix i a vegades en comptes de frenar accelerar...El problema és quan dos accelerem al mateix temps.
Ho reconec, anava amb pressa i ja passada la rotonda amb Josep Coroleu (Abat Escarré pels amics) m'he trobat amb una situació un tant curiosa, a 20 km. per hora menys que jo (si jo anava a 49 - gràcies per tenir un comptaquilòmetres digital que em fa adonar-me d'aquestes coses sense equivocar-me, calculeu a quina velocitat anaven petant la xerrada) un conductor de moto i un conductor de ciclomotor anaven departint en paral·lel en ple carril esquerre mentre el dret quedava buit.També la gent sap que no sóc amant de les discussions i que , per la meva feina, sóc bastant pacient, i la paciència m'ha durat un tram, fins la rotonda de Miquel Guansé, en què després d'endevinar on quedava el clàxon del cotxe (com que normalment no el faig servir quasi mai) l'he fet servir per demanar que s'apartessin a la dreta... i el meu error ha estat no aminorar la marxa, passar per la dreta i fer veure que no els veia.I reconec que en veure que no s'apartaven hi he insistit una segona vegada ).I aquí ha començat el meu calvari, els motoristes no només no s'han apartat (els he passat per la dreta) sinó que m'han començat a perseguir (he tingut sort que a aquella hora els passos de vianants han estat buits, la pega és quan he arribat als semàfors).Els motoristes m'han donat caça i l'han emprés a patades amb el meu pobre cotxe encara en marxa, per acabar-ho d'adobar el semàfor s'ha posat vermell i un d'ells ha decidit posar la moto tallant-me el pas al carril dret, on han començat a amenaçar-me i jo només he sabut tocar el clàxon (dubto que se m'oblidi mai més on és) i tancar-me dins el cotxe, ja que els cops de puny al meu vidre (gràcies Renault per fer vidres resistents a violents) no han servit per trencar-lo...fins que , i dic per sort (al llarg de la meva vida no tots els blaus i verds han tingut un paper negatiu) han passat els Mossos.Després de prendre'ns declaració breument (no he arribat tard a la feina, per sort) m'han deixat continuar (allà s'han quedat ells amb un altre mosso), i jo em pregunto...He actuat bé? (el mosso m'ha dit que sí, - m'imagino que referint-se a la part en que m'he tancat al cotxe, i m'he posat a tocar el clàxon com si m'anés la vida - tot i que aquells brètols encara em podrien posar una denúncia).I pregunta més tonta encara: què pots fer quan algú t'arracona en ple carrer/carretera ? Quina és la mesura correcta a prendre? I vosaltres què hauríeu fet?
