| Naixement:21 de febrer de 1955 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
De Viquipèdia
Partit polític:PPC
Professió:economista / professor universitari
Biografia
Va néixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqué i Tetas,[1] darrer alcalde del seu poble natal de la dictadura franquista, més tard afiliat a UCD i actualment President Honorari de l'Associació d'Empresaris del Garraf. Va estudiar ciències econòmiques i empresarials, així com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual ha impartit classes de teoria econòmica.Activitat empresarial
Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidència de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996.[2] Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros, on també va ocupar diversos càrrecs directius. Fou relacionat amb la suposada venda il·legal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, però l'Audiència Nacional arxivà la seva causa.[3]Des del novembre de 2007, Piqué presideix la companyia de vols de baix cost Vueling.
Activitat política
Va començar en política com a militant de Bandera Roja i poc després del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergència i Unió.L'any 1996 a la victòria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 fou escollit pel nou president José María Aznar Ministre d'Indústria i Energia, com a independent, càrrec que ocupà fins l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern després del relleu de Miguel Ángel Rodríguez, càrrec que compaginà amb la seva tasca de ministre d'Indústria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victòria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000, fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelació del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Ciència i Tecnologia.
Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandonà les seves tasques al govern d'Espanya per esdevenir candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.
El 19 de juliol de 2007 Josep Piqué presentà la dimissió irrevocable[4] com a president del Partit Popular de Catalunya, després que s'hagi fet pública la decisió d'Ángel Acebes d'imposar una gestora al PP català, sent substituït per Daniel Sirera Bellés.[5]
Referències
- ↑ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- ↑ Juntes Directives (1959-1995)
- ↑ [1]
- ↑ Piqué dimite y el PP le ofrece el cargo a Alberto Fernández
- ↑ Daniel Sirera ja és el nou president del Partit Popular de Catalunya
Enllaços externs
- (català) Perfil de Josep Piqué al PPC.
- (castellà) Perfil de Josep Piqué del diari El Mundo, en ser nomenat ministre per José Maria Aznar.
- (castellà) Informació sobre Josep Piqué a la xarxa
, Josep Piqué , Barcelona Metròpolis, 2008.
| Precedit per: Juan Manuel Eguiagaray Ucelay | Ministre d'Indústria i Energia 1996 – 2000 | Succeït per: Anna Birulés |
| Precedit per: Miguel Ángel Rodríguez Bajón | Ministre Portaveu del Govern 1998 – 2000 | Succeït per: Pío Cabanillas Alonso |
| Precedit per: Abel Matutes Juan | Ministre d'Exteriors 2000 – 2002 | Succeït per: Ana Palacio Vallelersundi |
| Precedit per: Anna Birulés | Ministre de Ciència i Tecnologia 2002 – 2003 | Succeït per: Juan Costa Climent |
| Precedit per: Alberto Fernández Díaz | President del Partit Popular de Catalunya 2003 – 2007 | Succeït per: Daniel Sirera Bellés |
| Precedit per: Barbara Cassani | Conseller delegat de Vueling 2007 – | Succeït per: en el càrrec |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada