Gent VNG al Facebook

Twitter VNG

divendres, 13 d’agost del 2010

Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona reconeix que hi ha un greuge comparatiu amb Vilanova i la Geltrú


Llegint l'Informe fet per la Cambra de Comerç de Barcelona i Estudi Llotja (Infrastructures i Territori) per a l'ASETA - Asociación de Sociedades Españolas Concesionarias de Autopistas, Túneles, Puentes y Vías de Peaje, que parla de la possible implantació de l'Eurovinyeta a Catalunya, es parla dels peatges catalans i de la seva gestió.Explicant que una de les solucions seria homogeneitzar el preu dels peatges per quilòmetre, trobem que menciona:"por otro lado, desigualdades
territoriales significativas (por ejemplo, la relación Barcelona-Vilanova i la Geltrú tiene un
peaje 4 veces superior a la relación Barcelona-Mataró). (pàg 10)
".
Si seguim llegint l'informe ens trobem amb les recaptacions de les diverses concessionàries l'any 2005.Endevineu quina és la concessionària que té més ingresos? No , no és AUCAT.La primera és ACESA referent a l'estat que abarca AP-7 Nord i AP-2.Però la segona sí és AUCAT, amb 87 milions d'euros, un 12,7% (per a que ens fem una idea del greuge, la propera concessionària és el Túnel del Cadí i Túnels de Vallvidrera amb un 7,1%) (pàg. 20) i essent la segona en ingresos/ km. amb 1.546.855,40 €/km, només superada pels Túnels de Vallvidrera - però tot té una explicació: Els túnels de Vallvidrera són 16 km. mentre que els Túnels del Garraf + Autopista Pau Casals (el Vendrell-Vilanova i la Geltrú) són 56 km.-
Per seguir amb els greuges comparatius es parlen de descomptes del 7% per a les autopistes ACESA Estat (AP-7 Nord/B-30 i AP-2) - es relaten les diverses supressions que s'han donat en els darrers anys: Variant de Barcelona (B-30) -Variant de Tarragona i Variant de Girona.
Si mirem la taula de preu €/km. guanyem a les demés autopistes de llarg amb 0,18€ per vehicle (categoria 2 turisme "normal") essent el tram Sitges - Castelldefels el més car de Catalunya... i de tot l'Estat Espanyol.el tram Sitges-Vendrell tampoc és barat més amb 0,7€/km.
 

Fins quin punt haurem d'aguantar això? Perquè al transport públic (tren,bus, etc.) ens passa semblant:Barcelona-Castelldefels (20km. Zona 1) Castelldefels - Vilanova i la Geltrú (20km. Zona 4)...


Aquí us podeu baixar l'informe fet per la Cambra de Comerç de Barcelona i Estudi Llotja (Infrastructures i Territori)
Aquí us podeu descarregar el mapa zonificat de l'ATM de Barcelona on es veuen els greuges comparatius del transport públic.

PD: No se'ns oblidi que anar fins a Sitges és una zona menys i si parlem de tot el terme municipal arribem a Garraf que són dos zones menys....Fins quant????Doncs pel que fa a les autopistes i tal i com posa l'informe... fins al 2039 (era fins al 2022 però com que a la Generalitat el Penedès l'importa poc ens l'han prorrogat fins al 2039  :'(

dijous, 29 de juliol del 2010

Alegria que és FESTA MAJOR !! (2010) Programa Festa Major Vilanova i la Geltrú 2010

Un any més arriba el moment de vestir-se de blanc i deixar que el sentiment vilanoví (per a aquells i aquelles que el tinguin i qui no el tingui que el comenci a sentir) ens impregni un any més amb la corrua d'actes que es celebraran.Ja que hi sóc copiaré el text del programa de festa major 2010, que a vegades fa mandra baixar-se'l en pdf :P

FESTA MAJOR 2010 VILANOVA I LA GELTRÚ _doc_12802704_1

WEB DE LA FESTA MAJOR

--------------------------------------
Divendres 30 de Juliol
19h: PASSEJADA ESPORTIVA PER LA HISTÒRIA DE VILANOVA
Circuit fent footing en família, amb parades i explicacions a espais culturals de la nostra ciutat. Cal portar roba i calçat esportiu.
Organitza: C.A. Atletesvng.org.
Col·labora: Francesc Carnicer i Pabordes 2010
20h: PUJADA DE LA SENYERA AL CAMPANAR
seguidament cant de la Senyera amb els cantaires de les corals de Vilanova i la Geltrú, acompanyats del Ministrers de la Vila-Nova
Lloc: plaça de Sant Antoni
Coordina: A.E. La Talaia i parròquia de Sant Antoni Abat
22h: CORREFOC DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Amb la participació de: Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Drac de Vilanova, Drac de la Geltrú, Ball de Diables de la Collada-Els Sis Camins, Diablesses de la Geltrú colla de diables Tronats de Mar, Ball d’Enveja, Dimonis d’Alaró (Mallorca) i Ball de Diables de Tarragona.
Organitza: Societat Cultural Diables de Vilanova i la Geltrú
Col·labora: Pabordes 2010
En finalitzar el correfoc,
TINGLADU 2010 SOPAR DEL CORREFOC amb el MENÚ DE FOC creat per l’Associació de Joves Cuiners de Vilanova + LA TRACA FINAL (Dj Eluaka)
Lloc: plaça de les Neus
Organitza: Can Pistraus
Col·labora Pabordes 2010
00h: MANANI ROCK FM’10
Amb les actuacions de: Perdon por la Invasión (VNG), Abeas Corpus (Madrid), Trashtukada (Xiclana Càdiz), Rumba al Bar (Barcelona)
Lloc: Parc de Ribes Roges
Organitza:Bordegassos de Vilanova, Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú , Diablesses de la Geltrú
Col·labora: Pabordes 2010
-------------------------------

Dissabte 31de Juliol

De 10h a 21h FIRADISC
Lloc: plaça dels Carros
Organitza: Firadisc
11h: XI desafiament de llaguts catalans Vilanova-Torredembarra-Calafell
Lloc: platja de Ribes Roges davant estació nàutica
Organitza: Associació esportiva llaguts confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú
11h: BASKETUCADA DE FESTA MAJOR
Circuit: plaça de les Neus, rambla Principal, carrer Colom, carrer Sant Sebastià, plaça de la Vila.
Organitza: Club Esportiu Samà
13h: CONCERT VERMUT amb “Els Gurmandells”
Música tradicional catalana
Lloc: plaça dels Cotxes
Col·labora: Més Parròquia i La Sidreria
18h: JOCS INFANTILS DE FUSTA
Lloc: avinguda Francesc Macià davant del Mercat
19h: CIRCUIT DE TRENS EN MINIATURA
Lloc: parc de Ribes Roges
Organitza: AFEVI
19h: EXHIBICIÓ CASTELLERA
A càrrec de les colles: Bordegassos de Vilanova, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Jove dels Xiquets de Tarragona
Lloc: plaça de la Vila
Coordina: Bordegassos de Vilanova
19.30h: PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR.
CF VILANOVA – CF BADALONA
Lloc: Camp Municipal dels Alumnes Obrers
Organitza: CF Vilanova
20 h             Tingladu 2010
Clau de Mar en col·laboració amb Son da Rua, Canya d’Or i Always Drinking Marching Band
Lloc:            Plaça de les Neus (inici 22h)
Organitza:    Can Pistraus
Col·labora:    Clau de Mar i Pabordes 2010
21h: CANTADA D’HAVANERES i rom cremat amb el grup “Havana Xica”
Lloc: Rambla de la Pau (monument a F. Macià)
21h: CONCURS DE PESCA SÈNIOR
Inscripcions la Gavina de 19 a 21hores.
Lloc: platja de Ribes Roges
Organitza: S.E.P.C. La Gavina
22h: NIT DE DANSA amb el “Grup de Dansa de Vilanova” i el “Grupo Provincial de Danza” de la Diputació de Palència.
En finalitzar l’exhibició tothom podrà ballar les Danses de Vilanova
Lloc: plaça de la Vila
Coordina: Grup de Dansa de Vilanova
23h: FESCAT RADIO FLAIXBAC I VAPARIR TOUR
Grup novell Llàgrimes de cocodril
Carles Pérez, Roger Carandell i Andreu Presses de Radio Flaixbac
Lloc: Parc de Ribes Roges
Organitza: Radio Flaixbac i Pabordes 2010
--------------------------------------------
Diumenge 1 d’Agost
De 10h a 14h TROBADA DE PLAQUES DE CAVA
Lloc: plaça Miró de Montgrós
Organitza: Patufet Col·leccionista
10h: III CAMPIONAT DE TIR AMB ARC CIUTAT DE VILANOVA
Lloc: Pistes d’atletisme
Organitza: C.E VNG
13h: CONCERT VERMUT amb “Elsa Benaquel”i el Blues aquel que diu…
Blues i bon humor
Lloc: Plaça dels Cotxes
Col·labora: Més Parròquia i La Sidreria
16h: ESCACS
Lloc: Rambla Principal cantonada avinguda Francesc Macià
Organitza: La Gran Penya
19h: TEATRE INFANTIL la companyia Dreams Teatre Musical presenta “Els Tres Porquets”
Lloc: plaça del Mercat
19h: CERCAVILA DE FALCONS amb la participació de Falcons de Vilanova i colla convidada Negrets d’Alcúdia
Tot seguit EXHIBICIÓ DE FALCONS
Lloc: plaça de la Vila
Coordina: Falcons de Vilanova
20h: BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Contemporània
Lloc: plaça Charlie Rivel
Organitza: Coordinadora Sardanista de Vilanova i la Geltrú i Pabordes 2010
20h: TINGLADU 2010, amb “Quimi Portet”,”Sota Zero” i “Fratelli Briganti”
Lloc: plaça de les Neus
Organitza: Can Pistraus
Col·labora: Pabordes 2010
21h:CONCURS DE PESCA SÈNIOR
Inscripcions la Gavina de 19 a 21hores.
Lloc: Platja de Ribes Roges
Organitza: S.E.P.C. La Gavina
22.30h: CINEMA DE FESTA MAJOR amb la pel·lícula “Up” en català
Lloc: plaça del Mercat
Col·labora: SOMA Produccions
-----------------------------------

Dilluns 2 d’Agost
18h – 23h ESPAI GASTRONÒMIC
Amb la col·laboració de: Simpàtic, Espai Carme, Can Cabanyes, L’ Onaindía, Celler Arç Blanc, Vega de Ribes, Can Ramon, Torre del Veguer
Lloc: Plaça Soler i Carbonell (carrer Lleida)
19h: TALLER DE BALLS POPULARS
Lloc: avinguda Francesc Macià davant del Mercat
Organitza: Ateneu Vilanoví
19h: HA NASCUT UN DRAC
Cercavila de bestiari petit i hora del conte.
Lloc: Plaça de les Neus
Recorregut: vegeu-ne el mapa
Organitza: Amics del Drac de la Geltrú
Col·labora: Pabordes 2010
22h: TEATRE amb l’obra “Brots”de la companyia Toni Albà
Espectacle de pagament. Preu venda anticipada 10€, a la taquilla el dia de la representació 12€
Lloc: pati de l’escola Pia
Venda d’entrades:
Del 20 al 29 de juliol a La Rosa, a Teixits Aparicio i al Toc de 19 a 21h
Del 30 de juliol al 2 d’agost a la parada de Festa Major davant de la biblioteca Joan Oliva
23h UNA NIT MÀGICA AL FOMENT amb el Mag Hausson
It’s magic, una performance entre el cabaret i el cafè concert.
Espectacle de pagament amb opció de sopar a les 22h.
Lloc: Foment Vilanoví. Carrer Santa Madrona, 1
Organitza: Foment Vilanoví
23h: CONCERT DE FESTA MAJOR Amb “The Bongo Experience” i la “La Porta dels Somnis”
Lloc: Plaça de la Vila
------------------------------

Dimarts 3 d’Agost
Durant el matí
PENJADA D’ALFÀBREGUES APADRINADES
Lloc: rambla Principal
Alfàbregues cultivades als hivernacles del TEGAR
9,30h: ENREDA’LS (només te’n falten quatre!). Gimcana de Festa Major.
Activitat familiar.
Cal inscripció prèvia del 19 al 30 juliol als centres cívics i parada de la Festa Major
Lloc: plaça del Mercat
Organitza: comissió de la gimcana
Col·labora: Pabordes 2010
17’30h: TEATRE INFANTIL amb l’obra “El petit príncep” de la companyia Peus Grossos
Espectacle de pagament. Preu 5€
Lloc: Foment Vilanoví
Organitza: Foment Vilanoví
18h – 23h ESPAI GASTRONÒMIC
Amb la col·laboració de: Simpàtic, Espai Carme, Can Cabanyes, L’Onaindía, Celler Arç Blanc, Vega de Ribes, Can Ramon, Torre del Veguer
Lloc: plaça Soler i Carbonell (carrer Lleida)
19h: JOCS TRADICIONALS POPULARS
Lloc: Avinguda Francesc Macià davant del Mercat
Organitza: Ateneu Vilanoví
19h: LLIURAMENT DE PREMIS DE LA GIMCANA
Lloc: plaça de la Vila
Organitza: comissió de la gimcana
Col·labora: Pabordes 2010
19h: FES-TE GRAN, DÓNA EL TEU XUMET A LA MULASSA
Lloc: plaça de la Vila
Organitza: Agrupació de Balls Populars
Col·labora: Pabordes 2010
19,30h: BAIXADA DELS GEGANTS DE VILANOVA
acompanyats per la Banda de l’Escola-Conservatori de Música Mestre Montserrat
Organitza: Colla de Geganters de Vilanova
Col·labora: Pabordes 2010
19:30h: MOSTRA DE BALLS DE REPRESENTACIÓ amb LA DANSA DE LA LACHERA de Rocca Grimalda (Piemont, Itàlia) i Ball dels Set Pecats Capitals de Tarragona
Recorregut: Plaça de les neus, Rambla principal, Plaça de la vila, C. caputxins, plaça de les cols, St. gregori, Plaça de les neus, c. bomba, plaça sant antoni.
Lloc: plaça Sant Antoni
Organitza: Agrupació de Balls Populars
21h: BATUCADA amb Son Da Rua” La batucada de Vilanova
Per la plaça del Mercat, c. Marquès, Rambla Principal, Rambla de la Pau, finalitzant a l’espai Pirelli
21h: FARTATDEROCK
Actuació dels grups vilanovins:
Mossos a trossos (punk rock), Blacksmith (heavy metal), Rabots (rock), dj  y magia, Lady Invasión (rock), Random feelings (rock alternatiu), Enoma (heavy metal) i Los Psetas (rock ska)
Lloc: espai Pirelli
Organitza: Vilabronx (locals d’assaig) i Pabordes 2010
22h: CONCERT DE BANDA a càrrec de la Banda de l’Escola-Conservatori de Música Mestre Montserrat
Lloc: plaça de la Vila
23h: NIT DE JAZZ amb la BIG BAND JAZZ TERRASSA
Lloc: Plaça de les Neus
23h: NIT DE MÀGIA amb el MAG LARI
Lloc: plaça del Mercat
----------------------------------------------
Dimecres 4 d’Agost
11h: ENTRADA DE REGIDORS I PABORDES
Acompanyats per Simó Busquets i Raül Flores
Lloc: plaça de la Vila
11.30h: CONVIT A LA FESTA
A càrrec de l’escriptora i biòloga Teresa Franquesa i Codinach.
Lloc: Saló de Plens de l’Ajuntament
12h: LLANÇAMENT DELS 12 MORTERETS
A càrrec de la Pirotècnia Igual
Lloc: plaça de la Vila
A continuació REPIC DE CAMPANES A TOTES LES ESGLÉSIES DE LA CIUTAT
Tot seguit CONCENTRACIÓ DE LA CERCAVILA LLIURE
Lloc: plaça de la Vila i carrers de la ciutat
17h: CAFÈ – CONCERT amb els grups i alumnes d’instruments tradicionals  de l’Escola-Conservatori de Música Mestre Montserrat
Lloc: carrer Major (davant del local social de l’ Agrupació de Balls Populars)
Organitza: Agrupació de Balls Populars i Escola Conservatori de Música Mestre Montserrat
18’30h: CERCAVILA DE LA VIGÍLIA

20h: PASSADA DE BALLS I ENTREMESOS I ACTUACIÓ CASTELLERA amb els Bordegassos de Vilanova
Lloc: plaça de la Vila
23h: ESPECTACULAR CASTELL DE FOC DE FESTA MAJOR, amb la col·laboració de les diferents colles de diables de Vilanova i la Geltrú amb motiu dels 300 anys de diables a la nostra vila
A càrrec de la Pirotècnia Igual
Lloc: platja de Ribes Roges (Pasífae)
Castell de Focs: els Pabordes us volem demanar que us desplaceu a peu o en transport públic per tal d’evitar embussos. El Passeig de Ribes Roges restarà tancat al trànsit. Hi haurà servei d’autobusos gratuïts a partir de 2/4 de 9 del vespre que sortiran de la rambla Samà, a l’alçada de la plaça del Mercat. També us volem recordar que cal respectar el cordó de seguretat i no acostar-se a menys de 30 metres del lloc de llançament dels coets.
00h: AUDICIÓ DE SARDANES amb la Cobla Maricel)
Lloc: Rambla Principal (davant de les Tereses)
Organitza: Coordinadora Sardanista de Vilanova i la Geltrú
00h: BALL DE GALA amb l’Orquestra Musicàlia
Lloc: plaça de la Vila
00h: BALL DE LES 7 HORES amb “Strombers” i “Buhos-Fundación no hay Manera tour”
Lloc: Parc de Ribes Roges
--------------------------------

Dijous 5 d’Agost
7h: ALEGRES I TRAGUEJADES MATINADES DE FESTA MAJOR a càrrec dels grallers de la Festa Major
Lloc: sortida des de diferents punts de la ciutat
i arribada a la plaça de la Vila
9h: CERCAVILA D’ANADA A OFICI
Els balls i entremesos acompanyaran els Pabordes 2010 i la corporació municipal
10.30h: OFICI SOLEMNE DE FESTA MAJOR
Presidida per mossèn Lluís Armengol, rector de la parròquia de Sant Antoni Abat, i concelebrada pels rectors de les parròquies de Vilanova i la Geltrú
Ofrena a càrrec del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú amb motiu dels 300 anys de diables a Vilanova i La Geltrú
Lloc: església de Sant Antoni Abat
En acabar l’ofici CERCAVILA DE SORTIDA D’OFICI
12.30h: PASSADA DE BALLS I ENTREMESOS I ACTUACIÓ CASTELLERA amb els Bordegassos de Vilanova
Lloc: plaça de la Vila
13.30h: FELICITACIÓ A LES NEUS
Lloc: pati de l’Ajuntament
Col·labora en l’elaboració del regal: TEGAR
17’30h: CONCERT AMABLE amb la Cobla-Orquestra Meravella
Lloc: Casa d’ Empara
Organitza: Fundació Casa d’Empara i Pabordes 2010
18h: EXHIBICIÓ DE BALLS POPULARS
I tot seguit BALLADA DE GEGANTS I ENTREMESOS
Lloc: plaça de la Vila
Coordina: Agrupació de Balls Populars
20h: CONCERT DE MÚSICA CATALANA a càrrec de l’Orquestra Meravella
Lloc: plaça del Mercat
21h: CERCAVILA DEL VOT DEL POBLE
Tot seguit RENOVACIÓ DEL VOT DEL POBLE
Amb la intervenció de mossèn Lluís Armengol, rector de la parròquia de Sant Antoni Abat, i renovació del Vot del Poble a càrrec de l’ Il·lustríssim Sr. Joan Ignasi Elena,
alcalde de Vilanova i la Geltrú
Lloc: plaça de les Neus
En acabar
LLANÇAMENT DEL CASTELL DE FOC DEL VOT DEL POBLE
A càrrec de la Pirotècnia Igual
00h: BALL DE FESTA MAJOR amb l’ Orquestra Meravella
Lloc: plaça del Mercat
----------------------------------

Divendres 6 d’Agost
19h: CERCAVILA DE L’ IMAGINARI
Recorregut: vegeu-ne el mapa
Tot seguit PASSADA DE BALLS DE L’ IMAGINARI
Organitza: Associació de la Cercavila de l’ Imaginari
21h: PRESA DE PROCURACIÓ DELS PABORDES 2011
I COMIAT DELS PABORDES 2010
Lloc: Saló de Plens de l’ Ajuntament
22h: CONCERT DE SARDANES amb la cobla Contemporània
Presenta el Sardaxou amb peces dels espectacles “Films”, “Stius” i “Més Stius”
Lloc: plaça de la Vila
22h: TEATRE amb El Rossegall G. T. Amb l’obra Maribel i l’estranya família de Miguel Mihura
Espectacle de pagament.Venda d’entrades: 2 i 3 d’agost de 18h a 20h
Lloc: Teatre Principal
Organitza: Rossegall Grup de Teatre
00.10h: BALL DE PABORDES a càrrec de l’Orquestra Plateria
Lloc: plaça del Mercat
Com cada any, els Pabordes 2010 volem demanar a tots els vilanovins i vilanovines que vestiu de blanc durant els dies de la Festa Major. També volem animar-vos a guarnir els balcons i les finestres de les cases amb domassos per tal que la ciutat llueixi durant els dies de la Festa.
Nota: els  Pabordes es reserven el dret a suspendre i/o modificar qualsevol acte, si per causes imprevistes es veiessin obligats a fer-ho, tot anunciant-ho, sempre que sigui possible, als mitjans de comunicació. En cas de pluja s’anul·laran els actes programats a l’exterior.

Notícia a El Punt

dissabte, 22 de maig del 2010

Quin t'agrada més, el logo nou o el vell?

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha decidit modernitzar-se i canviar el logotip corporatiu de l'ajuntament...Quin us agrada més?
  o ?

PD: Aquest que veieu aquí sota és el logo presentat per l'empresa Ribes Mondèjar, i que no va guanyar el concurs.
 

Per què volem una vegueria pròpia al Penedès? La TV

Aquí tenim un exemple més de la desídia de l'administració de Barcelona respecte a zones que pertanyem a Barcelona...

Si mirem la nostra televisió, amb tot plegat d'això de la TDT Vilanova i la Geltrú anava a ser una ciutat pionera, una ciutat capdavantera en el desplegament de la TDT...Un ciutadà pensava que això podria voler dir veure més televisions , experimentar proves, etc...

En què s'ha traduït això? Doncs no tinc ni idea, perquè el que estem descobrint en aquesta zona del Penedès és que no només no veiem ni els canals en HD, ni en proves, ni tampoc els dels acords de reciprocitat entre comunitats autònomes sinó TAMPOC els canals normals en algunes circumstàncies (a la que plou ja sabem què passa).Així que en qüestions de TV també estem menystinguts i maltractats respecte a d'altres "Barcelonins" (es nota que la definició de Costa de Barcelona - Garraf, m'agrada? ... ¬¬U ).

Quan ho notem la gent de peu...és en les coses més petites.Avui no veurem la final de Champions en HD tal i com TV3 s'està afartant en anunciar.Amb els meus diners es produeix una cosa que jo no podré gaudir...Si no m'ho donen jo no vull pagar la meva part de la CCMA destinada a l'emissió en HD.

He enviat aquesta consulta a la web de TV3.Us animo a que feu el mateix.

" Avui es fa el partit de la final de la Champions i TV3 no deixa de dir que l'emetrà en HD i en 3D.Veure-ho en 3D no m'ho plantejo perquè ja han dit que és només pels cinemes.Però no vivint ni a Barcelonès ni a Maresme, em pregunto quant trigarem els habitants de la capital del Garraf a poder seguir TV3 i els seus continguts en HD (que està molt bé que estiguin en proves...però llavors per a tots igual, no per a uns sí i els altres no, ja que això està creant un greuge tecnològic entre zones de la mateixa demarcació... un motiu més per demanar la vegueria pròpia?).


-I ja de pas en faig una altra en el mateix sentit, cercant informació sobre les cobertures de TDT de la CCMA al Garraf m'he trobat amb un cercador... que diu que les dades són de 2005 , posa CCRTV...¬¬U, i això pot voler dir dues coses:


1- No actualitzen el cercador (i podria ser perquè encara surt un tal K3 i posa el mencionat CCRTV)
2-A la nostra comarca TV3 no es digna a actualitzar les emissions i cobertures dels seus canals/multiplex , cosa que enllaçaria amb l'anterior pregunta) - He llegit que els de Barcelonès i Maresme veuen IB3 i Canal 9, cosa que encara m'emprenya més...)


Per tant... quan veurem els habitants de la Comarca del Garraf normalitzada la nostra oferta audiovisual depenent de la CCMA respecte a la gent que viu a 20 km, com a molt de nosaltres? (estic segur que Castelldefels sí pot gaudir d'aquesta oferta audiovisual...)"

dissabte, 27 de març del 2010

La Volta a Catalunya passa per Vilanova i la Geltrú

La Volta Ciclista a Catalunya ha passat per Vilanova i la Geltrú.En la 6a etapa: el Vendrell - Barcelona.Com es pot comprovar a sota, en aquets mapa que us plantegem, podem veure que el recorregut d'avui guarda prou similituts amb el que es farà al mes de Setembre, amb un pas, meta i sortida de Vilanova i la Geltrú.Ha estat això un assaig general?


Mostra Etapes de la Vuelta 2010 que passen per Vilanova i la Geltrú (Penedès) en un mapa més gran

En turquesa el recorregut d'avui de la Volta

En blau marí l'Etapa 10 de la Vuelta i en Vermell l'estapa 11 ;)


Aquest és el recorregut que ha fet .






Pel que fa a l'etapa en sí ha tingut poca història, tal i com es pot veure a les fotos hi havia dos escapats i després la resta del pilot, que ha passat amb una exhalació, tal i com es pot veure en aquest vídeo.




Atenció també a la quarentena llarga de vehicles que porta la Volta, Mossos a banda (jo he circulat per les nostres carreteres hores abans i hi havia un/a mosso a cada cruïlla!
Ja que hi som us regalo també la passada de varis d'aquests mossos motorizats.

I ja que hi som per les queixes...no ho han retransmés en directe per cap canal.S'emet un resum de 30 minuts tant pel Canal 33 , com per Teledeporte...Però mentrestant fan un tal "Criterium International" a França...Ja podrien haver apostat pel ciclisme d'aquí, Contador i F1 a banda...

Per acabar us deixo totes les fotos, des de la situació general des de casa d'un amic a l'exhibició de motos, cotxes i els escapats en bicicleta.

dissabte, 20 de març del 2010

Vilanova i la Geltrú - Fotos antigues

Ha arribat al nostre correu-e una presentació amb determinades imatges antigues de Vilanova i la Geltrú, feta per Miquel Viladot i Fargas.Aprofitem l'avinentesa per a que si teniu fotos de Vilanova i la Geltrú ens les feu arribar d'alguna manera.Gràcies

diumenge, 21 de febrer del 2010

Al Carnaval de Sitges abans es feia servir el Turuta (no tenien altre cosa :P)

Amb la ressaca de Carnaval, i revisant el que hem pogut veure a través de TDT Garraf (Canal Blau i Maricel Televisió, com sona això de que les nostres televisions en siguin una ara) descobrim aquesta recopilacions d'emissions de la Televisió de Sitges , que emetia només per Carnaval (en aquells primers anys qui emetia amb més força era TVRibes) anomenada TeleFot (que si no te la fot avui te la fotrà demà - El Carnaval de Sitges era també irònic i de mascarot?) on es pot escoltar en varis anys com El Turuta (la mítica marxa que escoltem tots els vilanovins i vilanovines a cada Carnaval), també sonava al Carnaval de la vila veïna - suposo que si el Carnaval de Sitges era més jove que el de Vilanova va ser un simple imitació - , que tant s'ha volgut caracteritzar per ser "diferent" al nostre,sonant com a sintonia de la televisió i a les carroses del rei i la reina...Ara també diran que el Turuta també el van fer servir ells primer ;) ???



PD: El Millor Xató? El de la meva mare!!!
PD2: Visca el Vinagre Penedesenc!!

PD 3: Ara entenc la repetició i necessitat de la cançó aquella que diu Sitges Carnaval...

diumenge, 14 de febrer del 2010

wiki:Sergi López

http://www.directe.cat/imatges/noticies/sergi-lopez.jpg

De Viquipèdia

Nom real: Sergi López i Ayats
Naixença: 22 de desembre de 1965 (1965-12-22) (44 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Premis César

Millor actor
2000 - Harry un ami qui vous veut du bien
Altres premis

Festival de Cinema de Sitges
Gran angular al millor actor
1997 - Western
Premis Butaca
Millor actor català de cinema
2001 - El cielo abierto
2006 - El laberinto del fauno
Mostra de Venècia

Millor actor
1999 - Une liaison pornographique
Fitxa a IMDb
Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 22 de desembre de 1965) és un actor català de teatre i cinema.

Biografia

Es va iniciar en la interpretació en el teatre amateur (per exemple, en representacions d'Els Pastorets a la seva ciutat natal). Començaria a estudiar teatre a Barcelona però acabaria per marxar a França per estudiar interpretació a l'escola de Jacques Lecoq. En l'època d'actor teatral, va participar en diversos muntatges. Per exemple, va compartir escena amb Toni Albà en obres com ara "BRAMS" o la kumèdia dels herrors (1986), que també havien escrit i dirigit a l'ensems. Altres obres d'aquest període són Fins al fons i, més endavant, Lisistrata (1996).
Més endavant i des de França, començaria també a fer cinema. El 1991 va decidir presentar-se a un càsting del director Manuel Poirier, que el descobriria al cinema. La seva primera pel·lícula es titulava La Petite amie d'Antonio (1992). En van seguir sis més amb Poirier i encara d'altres amb altres directors francesos. El 1997 amb Western, de Manuel Poirer, va arribar el primer èxit internacional, participació al festival de Canes, a més de dues nominacions importants: nominació a l'Oscar per a la pel·lícula i nominació al César com a millor promesa. Més endavant, l'any 2000, va rebre el premi César al millor actor (primer no francès en rebre'l) i el premi al millor actor europeu pel seu paper a Harry, un ami qui vous veut du bien.
El 1997, amb 32 anys, va filmar la primera pel·lícula en català (Caricies, de Ventura Pons). En els darrers anys ha participat en diferents produccions, en català i en castellà, però també en francès i àdhuc en anglès (Dirty pretty things, de Stephen Frears i amb Audrey Tautou). Per les pel·lícules Sólo mía i El laberinto del fauno ha rebut nominacions als premis Goya.
L'any 2008 va tornar als escenaris amb el monòleg Non Solum, espectacle escrit i dirigit amb el seu company d'estudis Jorge Picó.[1][2]
El novembre de 2009, Sergi López, així com un grup de persones conegudes de Vilanova i la Geltrú, va donar suport a la campanya per els referèndums sobre la independència de Catalunya.[3][4]

Filmografia

Referències

  1. «Fitxa de l'obra "Non Solum"» (en català). TeatreNacional.com. [Consulta: 7 febrer 2010].
  2. «Non Solum amb Sergi López. Notícia de teatre» (en català). CiutatOci.com, setembre de 2008. [Consulta: 7 febrer 2010].
  3. «L'actor Sergi López dóna suport al 13-D» (en català). ElPunt.cat, 27 de novembre de 2009. [Consulta: 7 febrer 2010].
  4. «“Cal demostrar que l’independentisme no és un moviment de quatre violents”» (en català). ElSingularDigital.cat, 18 de novembre de 2009. [Consulta: 7 febrer 2010].

Enllaços externs

wiki:Biblioteca Museu Víctor Balaguer

De Viquipèdia


La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, està situada a Vilanova i la Geltrú i va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer, en senyal d'agraïment a la ciutat pel suport rebut en la seva carrera política. Des de l'any 2000 el museu és secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya i la biblioteca secció de la Biblioteca de Catalunya.

L'edifici

L'edifici, construït entre els anys 1882 i 1884, és obra de l'arquitecte Jeroni Granell i es troba al centre de Vilanova i la Geltrú, rodejat entre d'altres per l'estació de trens, l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la UPC, i la biblioteca d'aquesta universitat. Fou concebut expressament per albergar una biblioteca i un museu, cosa gens habitual en l'època. L'edifici té forma de temple, amb decoracions neoegípcies i neogregues.
A la façana de l'edifici s'hi troben les escultures de l'arquebisbe Francesc Armanyà i el poeta Manuel de Cabanyes, que foren destacats vilanovins del segle XIX. Damunt l'entrada es pot llegir el lema Surge et ambula (Aixeca't i camina, en llatí).
Destaca també el jardí vuitcentista que envolta l'edifici.

La biblioteca


Concebuda amb la intenció de donar a conèixer, mitjançant objectes i documents de tot tipus, la totalitat del saber, el seu fundador va aportar-hi llibres, revistes i documents de tota mena.
Actualment reuneix uns 40.000 llibres i gairebé 2.000 títols de publicacions periòdiques d'entre els segles XVIII i XX. A més de tot això, cal tenir en compte el recull d'unes 50.000 cartes i de diversos manuscrits literaris i polítics de Víctor Balaguer. Tot això la converteix en una de les col·leccions bibliogràfiques del segle XIX més riques de Catalunya.
També disposa de documents de Joan Alemany, de Joan Rius Vila, d'Eduard Toldrà, de José Cruset, i d'Enric Cristòfor Ricart entre d'altres.

La pinacoteca

La pinacoteca comprèn una de les millors col·leccions de pintura catalana del segle XIX i segle XX, amb obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Vayreda, Martí Alsina, Dionís Baixeras, Isidre Nonell, Durancamps i Xavier Nogués, entre d'altres, mostrant bàsicament la col·lecció original del fundador. Les obres es troben exposades en ordre cronològic per evocat l'escola de Roma sobre l'art català del segle XIX.[1]
No només això, sinó que conté pintures cedides del Museu del Prado, com "El dos de Maig" de Joaquim Sorolla i "La Sagrada Família" d'El Greco. També són cedides pel mateix museu de Madrid, obres de pintors com Luca Giordano, Murillo, Rubens, Ribera, Goya, etc.
A la segona planta es troba, dins la secció coneguda com "Escola de Vilanova", obres d'altres autors vilanovins i de modernistes com Joan Ferrer i Miró, Joaquim Mir, José de Togores, Anglada-Camarasa i Joan Llimona, entre d'altres.

Les col·leccions


Com els antics col·leccionistes del segle XIX, la col·lecció es troba subdividida en diferents subcol·leccions, degut a l'interès pluridisciplinar de Balaguer:
  • Arqueologia i etnografia:

    • Col·lecció egípcia
    • Col·lecció precolombina
    • Col·lecció filipina
    • Col·lecció oriental
    • Col·lecció arqueològica
    • Col·lecció d'arts decoratives
  • Llegat 56
  • Cafè Foment
La col·lecció disposa d'una sala egípcia on es poden trobar objectes autèntics de l'època de l'Antic Egipte, fins i tot, hi ha una mòmia d'un nen. També, disposa d'escultures com la de Vallmitjana i les de Manolo Hugué.
Té una sala d'exposicions temporals.

Referències

  1. Catàleg informatiu del museu

Bibliografia

  • Muñoz d'Imbert, Sílvia. «Surge et Ambula. 125 anys de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer». Bonart [Girona], num. 122 (Desembre 2009), p. 56. ISSN 1885-4389.
  • Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001. ISBN 84-931438-3-9.

Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Biblioteca Museu Víctor Balaguer

wiki:Víctor Balaguer

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 - Madrid, 1901), escriptor i polític català, una de les figures principals de la Renaixença.

Biografia

Va estudiar lleis a la Universitat de Barcelona. Va ser un personatge de vida molt agitada, que pot condensar-se en la trinitat vuitcentista de periodisme, literatura i política. Com a periodista va col.laborar en el Diari de Barcelona (on signava com Julia), va formar part de la "joventut daurada» barcelonina dels anys de 1840, intervenint en la fundació del Català (1847) i La Corona d'Aragó (1854), de l' que se separa després per crear, amb Lluís Cutchet, El conseller (1857), seguint els impulsos del catalanisme històric. Però la seva tasca principal d'escriptor es va repartir en les dues llengües. La seva obra lírica catalana es va recollir en Lo Trobador de Montserrat (1861), aquest havia estat el seu pseudònim en publicar la seva primera poesia, el 1857, i en Esperances i records (1869), que abasta els temes religiosos i amorosos, aquests últims de ardorós sensualisme romàntic, que fan pensar en el modernisme al Darío o al Roda. No obstant això, és la seva Oda a la Verge de Montserrat, potser la millor de les seves composicions líriques, plena de unció i que marca la personalitat del seu autor. Els seus versos Ta grandesa, Senyora, no repari / Si avui et parla en catala ma veu xifren, segons el parer de Joan Maragall, tot el valor entranyable de la Renaixença, que tant impuls rebria de l'activitat balagueriana. En efecte, Balaguer va ser un propagador decidit dels Jocs Florals, no només a Catalunya, sinó fora d'ella.

Pel to de les seves poesies, Balaguer fa pensar immediatament en Zorrilla. Com el Valladolid, es delecta en els temes regionals o nacionals; El Cap de N'Armengol, Les quatre pals de sang, Els voluntaris catalans (de 1860), i en català Joan de Serrallonga (1858), tema ja tractat pels dramaturgs clàssics, Guifré el Pilós, en col.laboració amb Juan de Alba, Enric el generós i Juan de Padilla.

Com a autor dramàtic, tal vegada sigui major la seva importància. Les seves tragèdies anuncien, en cert sentit, les d'Àngel Guimerà. Aquestes Tragedies (1876) escrites en un català incorrecte, però vigorós, declamatori i altisonant, estan en vers i van ser traduïdes per ell mateix a prosa catalana. La majoria d'elles recreen ambients clàssics: La Mort d'Anníbal, Coriolà, L'ombra de Cessar, El festí de Tibullus, La Mort de Neró, Saffo-on es deté en la mort de la poeta-, si no són d'argument original, tenen un acompanyament històric i erudit. La tragèdia de Llívia es remunta als temps de Munuza, quan la invasió àrab. L'última hora de Colom i Lo guant del degollat, reflecteixen, la primera, un conegut episodi de la història espanyola, la segona, un altre més recòndit de l'aragonesa. Les Esponsalles de la Morta, recrea el tema de Romeu i Julieta, mentre que El Comte de Foix i la seva segona part (Raig de Lluna), versen sobre les conseqüències de la batalla de Muret, tema molt car a l'autor.

Ja s'ha apuntat la influència de Zorrilla, sobretot pel que fa a l'elecció dels temes i el fàcil desenvolupament en vers retòric. Per aquest camí del Romanticisme, es ensopega, indefectiblement, amb les reminiscències d'altres autors. Entre els espanyols, algú ha pensat en la grandiloqüència de Quintana, entre els estrangers, la verbositat oratòria de Lamartine-orador i polític més que líric-i l'atmosfera de les seves balades recorda les de Schiller i Walter Scott, mestres d'àmplia ressonància, sense que de vegades deixin d'escoltar sons byronianos, afectats de desordre líric. En resum, tot el patrimoni de la poesia romàntica, fortament tenyida de historicisme nacionalista. Una gran impressió que abasta tota la seva obra, ja sigui lírica, narrativa o dramàtica, és a judici d'algun crític, equívoca per a la poesia de Balaguer. D'una banda, implica desbordament i entusiasme, de l'altra, revela una personalitat entec massa permeable a diverses influències. Mentre que per a la crítica moderna catalana, el paper més important de Balaguer rau en aquest incontenible entusiasme en la promoció cultural i poètica del renaixement català, per a una altra, més clàssica, el seu valor rau en El Trovador de Montserrat, que «és tot Balaguer» (Maragall).

Aquesta debilitat impressionista, fonamentada en la seva actitud romàntica, apareix amb més nitidesa en les seves obres històriques i crítiques. Els frares i els seus convents (1851), pot encara subministrar notícies sobre les ordres monàstiques espanyoles. La Història de Catalunya (1860-63) està molt ben documentada. Finalment la Història política i literària dels trobadors (1878-79), escrita durant el seu exili a França, dóna una visió romàntica de la poesia provençal.

El 1892, Balaguer va tornar a prendre el tema desenvolupat en les Naus Tragedies, 1879 (és a dir, les esmentades Comte de Foix i Raig de Lluna), que, juntament amb La jornada de Panissars, precedit tot d'un pròleg, intitulat Anima Mare, van constituir la trilogia Els Pirineus, si no la més reeixida, sí la més ambiciosa de totes les seves obres. Les conseqüències de la Croada albigesa, la veu dels trobadors, cantaires de la llibertat i l'amor del món romànic a l'escenari dels Pirineus, constitueixen l'esquema del poema, al qual no falten escenes de veritable dramatisme. Felip Pedrell va compondre l'òpera de títol anàleg, el pròleg es va estrenar a Venècia el 1897 i, sencera, al Liceu de Barcelona el 1902.

L'activitat política de Balaguer comença el 1854 i representa els interessos dels industrials catalans, com progressista. Com a corresponsal de El Telégrafo assisteix a les campanyes d'alliberament d'Itàlia (1859) i compon un poema sobre la llibertat que estan conquerint els italians (Eridania). Els meus records d'Itàlia, publicat probablement el 1870, sumen a aquestes experiències les del seu viatge oficial com a diputat, en aquest any, per oferir la corona a Amadeu de Savoia. Emigrat a França el 1866, és més tard diputat a les Constituents de 1869 per Vilanova i la Geltrú, sent governador i diverses vegades ministre, fins i tot amb la Restauració, ocupant les carteres d'Ultramar i Foment. Es va preocupar de les Filipines i dels seus problemes etnogràfics i el seu progrés tècnic, deixant en tots els càrrecs públics que va ocupar fama d'administrador irreprotxable. Com a poeta de Jocs Florals, es pot dir que Balaguer va cantar copiosament a la Pàtria, proclamant-se a si mateix «regionalista de pàtria, no de secta", a l'amor seguint la fogositat, engrandida per la seva visió romàntica, dels trobadors ia la religió, on potser va arribar la veu més pura i sincera. Desplegar, molt a l'estil del seu temps, la pròdiga activitat de l ' «home de lletres».

El 1863 proposa la nova topominia dels carrers de l'Eixample / Eixample de Barcelona. El 1884 funda la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Cirera, qui la va donar a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Des de l'any de la seva fundació hi ha un important dipòsit d'obres del Museu del Prado, que es renova periòdicament.

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Bibliografia

* V. BALAGUER, Poesías Completas, Madrid 1.874
* ÍD. Obres Completes, Madrid - Barcelona 1889-1892

* Vida política i parlamentària de l'Excm. Sr Víctor Balaguer ..., Vilanova i la Geltrú 1.880
* A. ELÍAS DE MOLINS, Diccionari biogràfic i bibliogràfic d'escriptors i artistes catalans del segle XIX, I, Barcelona 1889
* ELVIRA I Silleras, Maria. Cartes de Ramón Vila a Víctor Balaguer durant la guerra gran de Cuba. 2001
* A. PAGES, Víctor Balaguer, Madrid 1875 (biografia)
* I. RUIZ Calonja, Història de la Literatura Catalana, Barcelona 1954


Enllaços externs


#pinterestvng

Youtube