Gent VNG al Facebook

Twitter VNG

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriol Pi de Cabanyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriol Pi de Cabanyes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de febrer del 2010

wiki:Oriol Pi de Cabanyes

Oriol Pi de Cabanyes Almirall (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 de maig de 1950) és un escriptor català.

De Viquipèdia

Oriol Pi de CabanyesA part d'obres de ficció, ha publicat dietaris, llibres de viatges (com ara Pel bell nord glaçat), biografies i estudis sobre art i literatura. Ha exercit de professor universitari, de director del Museu Víctor Balaguer a la seva ciutat natal, de director de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes (que va contribuir a fundar). També ha destacat com a periodista, ja de jove en recollir el premi Oriflama pel seu treball d'investigació sobre els kibbutz israelians. Ha col·laborat amb les publicacions Serra d'Or, Avui, Diari de Vilanova i La Vanguardia.
Va ser Director General en diferents governs de Jordi Pujol.

Obres

Narrativa breu

  • 1978 Novenari d'ànimes

Novel·la

  • 1973 Oferiu flors als rebels que fracassaren
  • 1975 També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud
  • 1977 Esquinçalls d'una bandera

No ficció

  • 1971 La generació literària dels 70 (amb Guillem-Jordi Graells)
  • 1979 La Renaixença
  • 1980 Llibre d'hores (1975-1978)
  • 1984 Apunts d'història de la Renaixença
  • 1989 Repensar Catalunya
  • 1990 Cases senyorials de Catalunya
  • 1992 Cases modernistes de Catalunya
  • 1995 Pel bell nord glaçat
  • 1999 Castells habitats de Catalunya
  • 2000 El sol de Vilanova i el Garraf misteriós
  • 2000 Retrat d'Alexandre de Cabanyes
  • 2001 L'univers Pla-Narbona
  • 2002 Gaudí: una cosmogonia
  • 2003 Glossari d'escriptors catalans del segle XX
  • 2004 Passió i mort de Joaquim Mir
  • 2004 Roca Sastre, una vindicació del realisme
  • 2005 A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors
  • 2006 L'Empordà, el melic del món

Premis

  • 1972 Prudenci Bertrana per Oferiu flors als rebels que fracassaren
  • 1974 Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la per Oferiu flors als rebels que fracassaren
  • 1988 Josep Vallverdú d'assaig per Repensar Catalunya
  • 1994 Sant Joan per Pel bell nord glaçat

Enllaços externs

#pinterestvng

Youtube