Antoni Abat
De Viquipèdia
sant Antoni abat, o
Antoni el Gran, o
Antoni d'Egipte |
| Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg) |
| abat; Pare Venerable, Portador de Déu |
| Nom secular | Ἀβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios) |
| Naixement | ca. 251, Coma (Egipte), prop d'Heracleae |
| Mort | ca. 357, Mont Colzim (Egipte) |
| Enterrament | Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) |
| Venerat en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Santuaris principals | Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye |
| Festivitat | 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes) |
| Fets destacables | "Pare de tots els monjos" |
| Iconografia | Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines |
| Patronatge | Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena |
Sant Antoni Abat o
Antoni Abbàs (
Alt Egipte,
251 ? -
356) fou un
monjo cristià pioner de l'
eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels
traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena
sant Antoni del porquet i, també,
sant Antoni dels ases.
Cal no confondre'l amb
sant Antoni de Pàdua.
Vida
Nascut el 251 a
Coma, prop d'
Heraclea a
Egipte. Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys).
El
285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'
Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
El
311 sota l'emperador
Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb
Sant Atanasi, bisbe d'
Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador
Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a
Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als
arrians. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el
17 de gener del
356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes.
Sant Atanasi va escriure la seva vida.
Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen) | Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine) | Escultura a París, antic senyal de la xarcuteria "Grand Saint-Antoine" | |
Llegenda
Sant Antoni, segons la biografia contada per
sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de
Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en
mosteles, per reobrir-li les ferides.
Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
Atributs
Se'l representa amb una creu en forma de
tau o de
T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.
Festa
La seva festa s'escau el
17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a
Viena del Delfinat.
És en honor seu que se celebren els tradicionals
Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de
traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades
Passades o
Beneïdes. A Catalunya la més gran i la que es fa el mateix dia 17 de Gener és la de
Vilanova i la Geltrú.També es celebren a d'altres llocs com les
Balears i al
País Valencià, així com al
Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els
dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
A
Falset (
Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'
Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els
francesos.
A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de
Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble.
A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.
Sant Antoni Abat segons Francisco de Zurbarán | Sant Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado) | Temptació, pel Mestre del Tríptic de l'Observança, ca. 1435 (Nova York, Metropolitan Museum of Art) | Pintura de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale) | Temptacions de Sant Antoni, per H. Bosch, ca. 1515 (Lisboa, Museu d'Arte Antiga) |
Enllaços externs
